Obteniu més informació sobre la sal marina

Si s'utilitza amb moderació, la sal marina pot ser un gran aliat de l'organisme.

Sal marina

Imatge d'Oreana Tomassini de Pixabay

La química descriu que la sal és qualsevol producte resultant de la reacció entre un àcid i una base, i quan es dissol en aigua alliberen un catió diferent de l'H+ i un anió diferent de l'OH-. En el cas de la sal que consumim, el clorur de sodi (NaCl), és el producte de la reacció entre l'àcid clorhídric i l'hidròxid de sodi.

La sal és una substància vital per a l'ésser humà; el nostre cos té sals que estan regulades pels ronyons i la transpiració. El sodi està implicat en la contracció muscular, incloent els batecs del cor, els impulsos nerviosos i la ingesta de proteïnes. El clor (clorur) preserva l'equilibri de les bases àcides del cos, ajuda a l'absorció de potassi, és la base de l'àcid estomacal i ajuda a transportar el diòxid de carboni de les cèl·lules als pulmons, on s'alliberen. No obstant això, el seu ús excessiu pot comportar greus conseqüències per al cos.

La sal es pot classificar segons la seva composició i elaboració (comuna, refinada i marina) i les característiques del gra (espessor, garbellat, triturat i mòlt), cadascuna amb les seves especificacions definides per la legislació.

Què és la sal marina?

A més de refinar, la sal marina també està formada per clorur de sodi i s'obté de l'evaporació de l'aigua del mar. No obstant això, no passa pel procés de refinament, el que fa que conservi minerals i nutrients i prescindeix de l'addició d'altres ingredients químics. La sal marina es ven en el seu color natural, que varia entre blanc, gris, negre o rosa. La sal gruixuda i la sal rosa de l'Himàlaia són alguns exemples de sals marines.

Per què la sal marina és més saludable que la sal refinada?

Com que no passa pel procés de refinament químic i conté menys sodi, la sal marina és més saludable que la sal refinada. Per arribar a ser refinada i blanca, la sal passa per un llarg procés d'escalfament i refinat que fa que perdi quasi tot el seu valor nutritiu i hagi de rebre una sèrie d'additius, com el iode.

La sal marina, al seu torn, no necessita passar per aquest procés químic, conservant els seus nutrients i desfer-se dels actius. A més, la sal marina conté menys sodi que la sal refinada.

Cal destacar que, independentment de si és refinada o marina, el consum excessiu de sal pot provocar problemes com hipertensió, malalties cardiovasculars i càlculs renals. La sal marina només és beneficiosa si es menja amb moderació.

Quina diferència hi ha entre la sal marina i la sal rosa de l'Himàlaia?

Encara que no es treu directament del mar, la sal rosa de l'Himàlaia és un tipus de sal marina. Com el seu nom indica, s'extreu de jaciments mil·lenaris a les serralades de l'Himàlaia. Com que no pateix cap procés químic, conserva les seves característiques originals, incloent el color i els nutrients.

Quins són els beneficis per a la salut de la sal marina?

Si s'utilitza amb moderació, la sal pot ser un gran aliat de l'organisme. Coneix quan és beneficiós per a la teva salut:

  • El procés de deixar la sal refinada i blanca elimina la majoria dels seus nutrients. Tanmateix, fins i tot en petites quantitats, la sal marina conté calci, potassi, zinc, ferro i iode.
  • Els minerals presents a la sal marina són els responsables de mantenir el seu color i sabor. Així que es pot utilitzar en quantitats més petites i encara aportarà un sabor addicional als aliments.
  • Amb menys sodi, la sal marina resulta ser una millor opció per mantenir l'equilibri electròlit sense sobrecarregar els ronyons.
  • Amb un consum moderat, la sal marina pot ser un aliat en la prevenció de malalties, ja que afavoreix l'alcalinització dels líquids corporals, contribuint a l'equilibri hidroelectrolític i a l'estabilització del pH corporal.

Quant s'ha de consumir diàriament?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana una ingesta màxima diària de sodi de cinc grams, que equival a aproximadament una culleradeta. Tanmateix, les persones majors de 50 anys i amb antecedents de malalties cardiovasculars haurien de consumir fins a la meitat d'aquesta quantitat.

A més, cal parar atenció a l'etiqueta del producte abans de consumir-lo. Això és degut a que si l'etiqueta indica l'addició de conservants, aglutinants o blanquejants, no es tracta d'una sal marina sencera i aquests avantatges esmentats poden no correspondre a aquest producte.


Font: Química a la cuina


$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found