Consumir cors de palma juçara contribueix a la desforestació

L'extracció de juçara cor de palmera de la tija de les palmeres mata la planta, que triga de vuit a dotze anys a generar cor de palmera.

juçara cor de palma

La imatge redimensionada de Valentin Salja està disponible a Unsplash

La palmera juçara creix a la palmera juçara, una espècie d'arbre amb nom científic Euterpe edulis. Aquesta palmera és extremadament important per a la conservació dels boscos del bioma de la Selva Atlàntica i la seva preservació garanteix el seu paper ecològic en la regulació del cabal de les fonts d'aigua, el manteniment de la fertilitat del sòl, la fixació del carboni, la protecció dels vessants de les muntanyes i l'alta variabilitat genètica. L'espècie té una importància important en el context ecològic de la selva tropical densa (boscos amb vegetació formada per arbustos, falgueres, palmeres, bromèlias, vinyes), ja que té un paper clau en la composició alimentària dels herbívors vertebrats (com ara tucans, tords, zarigües, armadillos, esquirols) i invertebrats, que es poden considerar com una espècie clau, pel fet que els seus fruits estan madurs en una època d'escassetat d'aliments. Es calcula que unes 70 espècies de fauna s'alimenten del fruit de la palmera.

Igualment important és destacar les formes correctes i sostenibles de cultiu i gestió que poden col·laborar en la dinamització de les zones desforestades, ja que la seva existència està directament lligada al manteniment de la biodiversitat de la Selva Atlàntica.

Segons dades de la Xarxa Juçara (articulació d'entitats i productors que treballen amb l'ús sostenible de la palmera juçara) hi ha bàsicament tres formes de cultiu:

  1. L'ombreig definitiu pot ser l'opció a l'hora de restaurar i/o recuperar bosc autòcton o reforestació, plantant entre arbres existents.
  2. L'ombra temporal es pot implementar en les repoblacions forestals, on l'extracció de fusta s'ha de sincronitzar amb la fase en què la manca d'ombra no afecta el desenvolupament de E. edulis (nom científic de la palmera juçara).
  3. el consorci de E. edulis en sistemes agroforestals, obre l'oportunitat d'afegir valor amb l'exploració de productes forestals no fusters (PFNM), com ara l'ús de polpes de fruita per a sucs i/o derivats o la producció d'aliments per a animals amb l'endosperma de llavors. També obre l'oportunitat d'anticipar els ingressos dels cultius perennes.

La principal operació de la zona de plantació és la sega (que consisteix a tallar arbustos i plantes petites amb una falç) per facilitar el moviment dins de la zona, eliminant principalment les espècies que afecten les fases de germinació i creixement de la planta, sense comprometre el seu ombreig inicial i s'ha de fer amb cura per no eliminar la regeneració natural de les plantes amb hàbit arbori.

Segons la Corporació Brasilera d'Investigació Agrícola (Embrapa), el Brasil és el major productor i consumidor de cors de palma. Només la producció brasilera representa més del 50% de tots els cors de palma venuts al món.

Segons dades de l'any 2007 de l'Institut d'Economia Agrícola, en relació al cor de palmera extret de la natura, l'Estat de Pará és el principal productor, seguit de Santa Catarina i São Paulo.

Tot i així, una enquesta de l'Amazonas State Research Support Foundation, l'any 2003, va mostrar que l'estat de São Paulo consumia el 70% de tots els cors de palma produïts al Brasil i el 50% dels cors de palma produïts al món.

Desforestació "culpable" i "intencionada".

Amb culpa (sense voler), quan consumim la palmera juçara estem contribuint a la continuïtat d'aquesta activitat extractiva que podria comportar l'extinció de la palmera juçara i altres espècies de fongs, aus i insectes que formen part de la biodiversitat de la Selva Atlàntica.

Això es deu al fet que la palma juçara neix d'una llavor i constitueix un únic tronc, la qual cosa fa que es sacrifiqui en la collita del cor de la palmera, extret de la tija. A més, es necessita molt de temps per reproduir-se: uns 8 a 12 anys perquè la planta produeixi un cor de palma de qualitat.

Tanmateix, hi ha un factor socioeconòmic, que fa encara més complex aquest escenari: moltes famílies autòctones de la Selva Atlàntica depenen de l'extracció i la venda per sobreviure. Aquestes comunitats solen estar formades per caiçaras i quilombolas, és a dir, persones comunament pobres i que, sovint, han estat allunyades de la seva terra per grans projectes immobiliaris (o casos en què ni tan sols ha arribat el desenvolupament, fins al punt de no generar altres alternatives de supervivència). Tot i així, aquestes persones es troben situades en un món globalitzat, on ja no són capaços de produir només per a la seva pròpia subsistència.

Podem citar com a exemple el cas d'Ubatuba, a la costa de São Paulo. La ciutat té una població rural d'aproximadament cinc mil habitants, entre les quals hi ha famílies que -a causa de la legislació que regula les Unitats de Conservació- tenen restriccions per practicar l'agricultura i l'extractivisme en aquestes zones. Això ha provocat una caiguda de les activitats productives, que posa en risc la reproducció social d'aquests col·lectius i comporta una explotació desordenada dels recursos naturals, que compromet la sostenibilitat dels ecosistemes.

  • Què són les unitats de conservació?

A més, hi ha la culpabilitat de les empreses. Tot i que diverses lleis impedeixen l'explotació de qualsevol mena a les zones de la Selva Atlàntica (com la Llei de Delictes Mediambientals - Llei 9.605 de febrer de 1998 i altres) és habitual que els casos d'empreses que extreguin il·legalment el palmell de la juçara i el venen a uns costos altíssims. , presentant una certificació de venda falsa a l'etiqueta de l'envàs.

Alternatives per preservar-lo

La possibilitat d'intervenir en la vegetació autòctona, en petites propietats, mitjançant la reintroducció de la palmera juçara per a la producció de fruits a la Selva Atlàntica, pot transformar zones prèviament infrautilitzades en llocs econòmicament viables, interferint positivament en la biodiversitat local.

Malgrat les restriccions legals, el seu potencial econòmic és gran. L'enriquiment en tires facilita el creixement, ja que, a través d'una obertura per a la plantació de la palma juçara, proporciona la lluminositat i les condicions de germinació necessàries per a les llavors. Directament lligat a això està el fet que la juçara produeix fruits semblants a l'açaí, una cosa molt rellevant per implementar projectes que puguin fer viable l'exploració d'aquestes palmeres sense danyar-les, com passa amb l'extracció del palmell. D'aquesta manera, les famílies que depenen d'aquesta palmera per a la seva vida no perden la seva font d'ingressos, segons el Projecte Juçara, que segueix aquesta línia d'actuació.

Fomentar la gestió de la fruita, en lloc del cor de la palmera, pot contribuir considerablement a reduir la pressió sobre aquesta espècie i a resoldre els conflictes socioambientals relacionats amb l'ús dels recursos naturals per part de les comunitats en àrees d'interès per a la conservació.

Per al fruit de la palma juçara es poden utilitzar una gran varietat d'usos: polpes pasteuritzades i/o congelades, begudes probiòtiques (microorganismes que incideixen en l'equilibri bacterià intestinal, control del colesterol i diarrea i redueixen el risc de càncer). ) i sucs barrejats, així com ingredients per a les indústries alimentàries (tints naturals o agents antioxidants) i cosmètics (oli i extractes rics en compostos bioactius) dels subproductes del processament de la polpa de juçara.

Afortunadament, arreu del país broten projectes preocupats per la supervivència de les palmeres i fan una important tasca de conscienciació, tant per als que venen com per als que compren palmeres pel simple fet de no saber la gravetat de la situació. A São Paulo, el Projecte Juçara se centra en la difusió i ampliació de l'ús dels fruits de la palma juçara per a la producció de polpa alimentària i el seu ús en cuina, i també en la consolidació de la seva cadena de producció, mitjançant la difusió de la gestió sostenible de la juçara per a la generació d'ingressos, associada a activitats de recuperació de l'espècie i del Bosc Atlàntic.

Un altre treball important està desenvolupant la Fundação Boticário a la Reserva Natural de Salto Morato, situada a Guaraqueçaba, a la costa de Paraná. El projecte se centra en la preservació i promoció de la biodiversitat i provoca la dispersió de llavors en zones prioritàries de la Reserva, amb l'objectiu de contribuir a la recuperació de la població de palmera juçara, ajudant a recuperar aquesta espècie i les altres que s'alimenten de la seva. fruites. D'aquesta manera, els animals comencen a contribuir a la dispersió de llavors, accelerant el procés de revitalització del bosc atlàntic de la regió.

Consells de consum

A la seva pàgina web, la Secretaria d'Estat de Medi Ambient de São Paulo disposa d'un espai amb consells per al consum conscient de palmeres. Consulteu:

  • Preferiu el cor de palmera de plantació sostenible, extret de palma real, préssec i açaí. Aquests últims, originaris de l'Amazones, molt conreats a l'Estat de São Paulo, formen mates i generen “descendencia”, que creixen amb el tall del tronc principal, i la seva reproducció té lloc en un període de 18 a 24 mesos;
  • Abans de comprar un got de palmera, anoteu a l'etiqueta l'espècie de palmera de la qual s'ha extret i el número de registre del producte a l'Institut Brasiler de Medi Ambient i Recursos Naturals Renovables – IBAMA i a l'Agència Nacional de Vigilància de la Salut – ANVISA;
  • Als restaurants, comproveu l'origen del cor de palma servit a taula. En cas de dubte, no consumir el producte;
  • No compreu mai cors de palma venuts a la carretera, especialment "a la natura”, ja que generalment es cullen il·legalment;
  • Evita consumir cors de palmera tallats, ja que solen estar fets de palmeres de diferents diàmetres, recollits il·legalment.

Consciència

El cas de la desforestació de la Selva Atlàntica i més concretament de la palmera juçara és emblemàtic per il·lustrar la cadena d'esdeveniments i circumstàncies que s'entrecreuen en la creació d'un escenari cada cop més hostil per a la natura.

En un principi, el cor juçara de palma s'extreu a causa de la demanda del seu consum. Però és important dir que aquest consum respon al desig de tots nosaltres, com a societat, de gaudir d'un producte sofisticat, mentre que el propi mercat posa a disposició la comercialització de palmeres, que tenen un impacte mediambiental molt menor i es conreen principalment. a São Paulo. Això demostra que estem al centre de la qüestió en aquest i molts altres casos que impliquen la depredació d'ecosistemes i biomes arreu del món.

Un altre fet important, i molt més greu, és que aquest sistema condicionava indirectament persones que sempre havien viscut de l'agricultura a utilitzar pràctiques agrícoles depredadores per buscar subsistència. És tan necessari que mengem cors de palma?



$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found