Mindfulness: entendre i practicar Mindfulness

Mindfulness o mindfulness és un estat mental que es pot practicar mitjançant la meditació i altres tècniques.

Mindfulness: mindfulness

Imatge: Greg Rakozy a Unsplash

Mindfulness o mindfulness és un estat de consciència que es produeix quan col·loquem intencionadament la nostra atenció en el moment present sense judici. Aquesta és una de les definicions de la paraula consciència , que sovint es tradueix al portuguès com mindfulness, però la traducció del qual és complicada, ja que el terme en anglès és força complet i s'utilitza tant per al concepte general com per a la tècnica de meditació mindfulness.

La definició anterior és de Jon Kabat-Zinn, professor emèrit de la Universitat de Massachusetts que el 1979 va reclutar pacients amb malalties cròniques que no responien bé als tractaments tradicionals per participar en el seu programa de reducció de l'estrès de vuit setmanes recentment creat. Reducció de l'estrès (MBSR). Des de llavors, una investigació substancial ha demostrat com es basaven les intervencions consciència millorar la salut mental i física, en comparació amb altres intervencions psicològiques.

Aquest estat mental de consciència es pot practicar mitjançant la meditació de consciència, les pràctiques de la qual inclouen la meditació, l'exploració corporal i la respiració plena. La idea de la pràctica és aconseguir la capacitat de concentració present en tot ésser humà dissenyada per centrar l'atenció exclusivament en allò que s'està fent.

Però meditar no és l'única manera d'aconseguir o practicar l'atenció plena. Fins i tot un simple gest com respirar profundament i comptar fins a cinc o deu pot ajudar una persona a tornar a centrar-se en l'aquí i l'ara. Les distraccions són naturals per a la ment humana, però l'exercici de centrar l'atenció en el present és beneficiós per a la ment. La psicòloga Cristina Monteiro, en una entrevista a Jornal da USP, explica que el mindfulness és "una antiga pràctica espiritual que alinea els fonaments de la filosofia oriental —el budisme— amb el coneixement de les estratègies de la ciència objectiva occidental".

L'atenció plena pot provocar una disminució de l'estrès i l'ansietat, ja que l'activitat afecta positivament els patrons cerebrals responsables d'aquests símptomes. La Cristina explica que hi ha similituds entre la pràctica, que es pot fer a la vida quotidiana, i la Teràpia Cognitiu Conductual. En el mindfulness, però, la idea és no canviar el contingut dels pensaments. "La tècnica treballa cap a l'experiència, per entendre la fugacitat dels estats mentals i no deixar-se portar per ells".

Els beneficis de la pràctica del mindfulness van des de prevenir la depressió i reduir les possibilitats de recaiguda en persones que ja han patit la malaltia, fins a millorar la memòria i la creativitat. "Genera menys reaccions automàtiques i menys judicis, un augment de l'autonomia i es veu com un component central de l'anomenada Teràpia Conductual Dialèctica, molt eficaç per reduir la conducta suïcida en el Trastorn Límit de la Personalitat".

La psicòloga explica que el mindfulness és una eina més que es pot utilitzar per a l'autocura. “Com millor puguem cuidar-nos, millors seran els nostres resultats en la nostra vida personal i professional. Cuidar-se és cuidar els entorns que habitem i les relacions que hi intervenen, generant resiliència a tot el sistema”, diu la Cristina.

Kabat-Zinn també parla de la consciència com una bona forma d'autocomprensió i saviesa. En les seves xerrades, diu que tots ens prenem molt seriosament perquè creiem que hi ha algú a qui prendre seriosament. "Ens vam convertir en l'estrella de la nostra pròpia pel·lícula. La història del 'jo', protagonitzada, per descomptat, per mi! I tothom es converteix en una mica d'actor a la pel·lícula en si. I després oblidem que això és una fabricació, que només és un i que [la vida] no és una pel·lícula i que no hi ha cap "tu" que puguis trobar si vols tornar".

L'investigador explica que aquesta "narrativa pròpia" es pot identificar en determinades regions del cervell, que fan d'aquest tipus de comportament un patró narratiu a les nostres vides. Amb l'entrenament MBSR, la teràpia basada en la consciència, van poder notar canvis en els patrons de comportament cerebral.

En examinar les persones abans i després de l'entrenament de consciència en un escàner cerebral, el grup d'investigació dirigit pel professor Kabat-Zinn pot observar una disminució de l'activitat a l'anomenada Xarxa de Narratives, la regió del cervell que crea les històries pròpies, i un augment de les històries. l'activitat d'una regió anomenada Experience Network, que centra la seva activitat en el moment present. Com que les dues activitats són incompatibles, l'augment de la Xarxa d'Experiències dóna un repòs a la Xarxa de Narratives, que aporta més calma a l'individu.

Consulteu el discurs del professor Jon Kabat-Zinn sobre l'entrenament de mindfulness:



$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found