La barreja de materials fa que el CD sigui un problema quan es recicla. saber què fer

Avui dia ningú ja la fa servir, però tothom la té. I ara? Què fer amb ells? És possible el reciclatge?

CD's i DVD'sdestinació complicada

Com a procés d'alt cost i de diversos passos, el reciclatge de CD i DVD es considera massa laboriós. Tot i haver estat creat a finals dels anys 70 del segle XX, el disc compacte (disc compacte, en traducció lliure), més conegut per l'abreviatura CD, només es va popularitzar definitivament a principis dels 90. La novetat aleshores es va crear per substituir l'antiga reproducció llarga (LP) i revolucionant no només la manera de reproduir música, sinó també d'emmagatzemar dades digitals, deixant molt enrere els dispositius de la generació anterior, com els infames disquets.

Els DVD van entrar amb força al mercat nacional un temps després, amb una intenció semblant: oferir més espai d'emmagatzematge en termes audiovisuals i suplantar les cintes de casset. Però, amb el temps, les innovacions modernes es van acabar superant amb una velocitat sorprenent. Aquests productes ja no són el format preferit per a molta gent per emmagatzemar arxius digitals o reproduir música i pel·lícules a causa de l'aparició de nous suports que compleixen la mateixa funció i que, en la majoria dels casos, són físicament molt més petits, com ara pen drives, sense comptar. la possibilitat d'emmagatzemar dades al núvol, on no és necessari portar suport físic.

Com a conseqüència, cada dia es llencen milers de CD i DVD, cosa que pot suposar un perill per a la natura, ja que, a més de tardar molt en acabar la seva degradació, hi ha components químics que poden suposar riscos ambientals.

difícil de reciclar

Com es fabriquen els CD i DVD

Els CD i els DVD es produeixen de manera similar, només es diferencien en la tecnologia d'emmagatzematge: el DVD té una capa de compressió de dades que li permet emmagatzemar més informació que un CD. Per tant, bàsicament estan formades per quatre capes: la primera és l'etiqueta, coneguda com a capa adhesiva; el segon és una capa acrílica, on s'emmagatzemen les dades; la tercera és la capa de mirall metàl·lic (que pot ser de plata, or o platí); la quarta s'anomena capa de plàstic, ja que està feta de policarbonat (PC), que constitueix gairebé el 90% de l'estructura d'un CD o DVD.

Com que té tantes capes, el reciclatge de CD i DVD consta de diversos passos. Primer passa per la desmagnetització (separació de metall i plàstic), després hi ha la separació de residus i, posteriorment, el reciclatge del plàstic, en aquest cas, policarbonat.

Per ser reciclat, però, és necessari que la part mirall de l'article s'elimini mitjançant un procés químic o mecànic, per tal de no barrejar-se amb la part plàstica en el moment del reciclatge. Com a resultat, el reciclatge de CD i DVD és un procés costós, la qual cosa fa que de vegades sigui difícil trobar un lloc on recicli aquest material.

Els metalls poden suposar un perill mediambiental, per la qual cosa és important no llençar CD o DVD a les escombraries. La seva descomposició en llocs com abocadors i abocadors pot alliberar metalls al sòl i a les aigües subterrànies.

La recomanació bàsica és contactar amb els fabricants o buscar el sistema d'atenció al client, perquè l'empresa productora pugui informar de la millor manera d'eliminar-lo.

Altres alternatives

Però si el reciclatge resulta ser una tasca descoratjadora, hi ha altres opcions sobre què fer amb els CD antics:

Venda o donació:

Pots vendre o donar els teus CD i DVD a una llibreria de segona mà o a col·leccionistes;

Produeix artesania:

Si voleu ser creatiu, proveu de fer-ho amb CD i DVD antics. Vegeu alguns exemples:

Artesania produïda amb CD's i DVD'sArtesania produïda amb CD's i DVD'sArtesania produïda amb CD's i DVD's
Imatge infogràfica: TecMundo


$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found