Entendre què és l'agricultura regenerativa

L'agricultura regenerativa és un mètode que proposa recuperar ecosistemes

agricultura regenerativa

Imatge: Jan Kopřiva a Unsplash

El terme "agricultura regenerativa" va ser encunyat pel nord-americà Robert Rodale, que va utilitzar les teories de la jerarquia ecològica per estudiar els processos de regeneració dels sistemes agrícoles al llarg del temps. És un concepte vinculat a la possibilitat de produir recuperant sòls. La seva proposta té com a objectiu la regeneració i el manteniment de tot el sistema de producció d'aliments, incloses les comunitats rurals i els consumidors. Aquesta regeneració de l'agricultura ha de tenir en compte, a més dels aspectes econòmics, qüestions ecològiques, ètiques i d'igualtat social.

Segons l'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA), les pràctiques agrícoles convencionals, el cultiu i el bestiar, així com la desforestació, representen una quarta part de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle. Els efectes de l'agricultura industrial són força visibles, des de la zona morta del golf de Mèxic fins als incendis forestals a l'Amazones.

Tot i que l'agricultura ecològica ha tingut un impacte positiu al planeta, encara es pot fer més per reduir la petjada de carboni global adoptant l'agricultura regenerativa.

La història del moviment de l'agricultura regenerativa

L'agricultura ecològica va ser la base del moviment americà d'agricultura regenerativa. L'agricultura ecològica, un terme sorgit als anys quaranta, s'atorga habitualment a J.I. Rodale de l'Institut Rodale. Les pràctiques d'agricultura ecològica també s'utilitzen en l'agricultura regenerativa, inclòs l'ús reduït de pesticides, herbicides i fertilitzants.

A mesura que el moviment ecològic va créixer als anys 70, els pagesos van començar a dedicar una zona de conreu als cultius ecològics. Quan van veure beneficis econòmics d'un menor ús de productes químics mantenint rendiments similars a l'agricultura convencional, van implementar algunes pràctiques addicionals.

A la dècada de 1980, els productors de blat de moro i soja del mig oest dels Estats Units es van enfrontar a una crisi agrícola a causa de la disminució del rendiment del sòl. Per fer-ho, aquests pagesos van reduir la llaurada del sòl i van utilitzar cultius de cobertura per intentar rehabilitar la terra. Al mateix temps, els productors convencionals van començar a produir productes ecològics, augmentant el volum de productes.

En aquest context, Robert, fill de J.I. Rodale, va decidir fer un pas endavant en l'agricultura ecològica, encunyant el terme “ecològic regeneratiu”. Aquest enfocament holístic de l'agricultura es basa en els principis de l'agricultura ecològica combinats amb la salut del sòl i les pràctiques de gestió de la terra que imiten la naturalesa. Les principals pràctiques de l'agricultura regenerativa són:

  • Rotació de cultius o conreu successiu de més d'una planta a la mateixa terra;
  • Cobriu el cultiu o la plantació durant tot l'any, de manera que la terra no es guareix durant la temporada baixa, la qual cosa ajuda a prevenir l'erosió del sòl;
  • Conreu conservador, o menys llaurament dels camps;
  • Pastura de bestiar, que estimula de manera natural el creixement de les plantes;
  • Disminució de l'ús de fertilitzants i pesticides;
  • No ús (o limitat) d'organismes modificats genèticament per promoure la biodiversitat;
  • Benestar animal i pràctiques laborals justes per als productors.

Beneficis de l'agricultura regenerativa per al medi ambient

La cura del sòl és un aspecte important de l'agricultura regenerativa. Gràcies a les seves pràctiques, és possible recuperar sòls empobrits i garantir-ne el bon ús. En aquest context, l'agricultura regenerativa valora els microorganismes presents al sòl, ja que són fonamentals per al manteniment de la terra. Per tant, un dels mecanismes d'aquest tipus d'agricultura és el desenvolupament i utilització de biofertilitzants elaborats amb materials naturals, que posteriorment es posen a disposició de l'agricultor. Aquests biofertilitzants enriqueixen el sòl i beneficien el cultiu amb microorganismes.

  • Què és la teoria de la trofobiosi

Els microorganismes són els responsables de promoure un cicle de simbiosi i de posar a disposició de les plantes els nutrients que ja hi ha al sòl. A més, en el context de l'agricultura regenerativa, els biofertilitzants es produeixen de manera sostenible.

En el cas de la regeneració d'un sòl empobrit, els procediments pretenen aportar aigua, aliment i aire, fent-lo apte per a la plantació. En sòls agrícoles erosionats, al seu torn, cal reemplaçar el seu contingut en nutrients, la qual cosa ajudarà al seu procés de regeneració.

Segons els investigadors, l'agricultura regenerativa pot ajudar a revertir el canvi climàtic. Algunes pràctiques, com ara llaurar el sòl per plantar, donen lloc a l'emissió de carboni emmagatzemat per les arrels antigues que es troben al sòl. A l'atmosfera, aquest element es combina amb l'oxigen per formar diòxid de carboni, un dels principals gasos d'efecte hivernacle. L'alliberament d'aquest carboni també perjudica la salut del sòl, ja que dificulta el creixement de noves verdures.

Mantenir una arrel viva al sòl en tot moment, tal com preveu l'agricultura regenerativa, ajuda a ciclar els nutrients sense eliminar el carboni emmagatzemat. Mentrestant, l'ús de compostos orgànics augmenta la varietat de microorganismes presents a la terra, que alimenten les plantes i ajuden a controlar les plagues. La plantació creuada, és a dir, de més d'una espècie en un mateix espai, també és una tècnica important en l'agricultura regenerativa.

Aquestes pràctiques agrícoles poden ajudar a restaurar l'equilibri natural dels sòls sans. Segons un informe de l'Institut Rodale, canviar a l'agricultura regenerativa podria ajudar a absorbir el 100% del diòxid de carboni emès a l'atmosfera.