El primer mini reactor nuclear té la seguretat aprovada als EUA

El projecte permet generar energia amb una mena de mini-reactor, que es pot acoblar a altres unitats per permetre un funcionament similar al d'una central elèctrica.

miniplanta

Imatge: NuScale/Disclosure

Els projectes que creen un mini reactor nuclear són una de les esperances dels defensors de l'energia nuclear. En dividir una instal·lació nuclear en una sèrie de reactors més petits, aquestes minicentrals es poden fabricar àmpliament i després col·locar-se on funcionaran, evitant la construcció d'un complex gegant in situ. Per això, els mini-reactors poden ser una solució a l'alt cost d'implantació i manteniment d'una central nuclear, a més de permetre característiques de disseny que milloren la seva seguretat.

Divendres, el primer mini reactor modular va rebre la certificació de disseny de la Comissió Reguladora Nuclear dels EUA, el que significa que compleix els requisits de seguretat i es pot escollir per a futurs projectes que demanen llicència i aprovació.

El projecte prové de NuScale, una empresa nascuda de la recerca en el Universitat Estatal d'Oregon que ha rebut alguns fons substancials del Departament d'Energia dels EUA. El minireactor és un cilindre d'acer de 23 metres d'alçada per 5 metres d'amplada, capaç de produir 50 megawatts d'electricitat. S'imaginen que seria possible construir una central amb fins a 12 d'aquests reactors més petits, que es col·locarien en un gran dipòsit, semblant als que s'utilitzen a les centrals nuclears actuals.

El disseny bàsic és convencional, utilitzant barres d'urani per escalfar aigua en un circuit intern a pressió. Aquesta aigua transfereix la seva alta temperatura a un circuit de vapor extern mitjançant una bobina d'intercanvi de calor. A l'interior de la planta, el vapor resultant aniria a una turbina del generador, es refredaria i tornaria a circular als reactors.

El disseny també utilitza un sistema de refrigeració passiu, de manera que no calen bombes ni peces mòbils per mantenir el reactor funcionant amb seguretat. El circuit intern a pressió està disposat de manera que l'aigua calenta pugi a través de les bobines d'intercanvi de calor i s'enfonsi de nou a les barres de combustible després del refredament.

En cas d'un problema, el reactor està dissenyat de manera similar per gestionar la seva calor automàticament. Les barres de control, que poden envoltar les barres de combustible, bloquejant neutrons i interrompent la reacció en cadena de fissió, es mantenen activament al seu lloc per sobre de les barres de combustible mitjançant un motor. En cas d'un tall d'energia o un interruptor d'apagada, caurà a les barres de combustible a causa de la gravetat.

Les vàlvules internes també permeten que el circuit d'aigua a pressió sigui ventilat al buit dins del disseny de doble paret, similar a un termo d'un reactor, abocant calor a través de l'exterior d'acer, que està submergit a la piscina de refrigeració. Un avantatge del petit disseny modular és que cada unitat reté una quantitat menor de combustible radioactiu i, per tant, té una quantitat menor de calor per desfer-se en una situació com aquesta.

EL NuScale va presentar el seu projecte a finals de 2016, i l'aprovació d'un nou tipus de reactor no va ser una tasca fàcil. L'empresa afirma que va enviar més de dos milions de pàgines d'informació sol·licitada en el transcurs del procés. Però al final, l'agència va signar: "L'NRC conclou que les característiques passives del projecte garantiran que la central nuclear s'apaga de manera segura i romangui segura en condicions d'emergència, si és necessari".

Alguns reactors modulars d'aigua lleugera estan a punt d'iniciar el procés de certificació. Per separat, diverses empreses tenen previst introduir projectes molt diferents, com ara reactors de sal fosa. Però aquests projectes encara estan lluny de la realitat. NuScale, d'altra banda, diu que té previst desplegar els seus primers reactors "a mitjans de la dècada del 2020".



$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found