Plom: el metall pesat també és un contaminant atmosfèric

La presència de plom a l'aire és perjudicial per a la salut

Plom: metall pesat

El plom (Pb) és un metall pesat que es troba sovint a l'escorça terrestre en forma sòlida, però en alguns processos s'acaba convertint en un contaminant atmosfèric, classificat com a perillós pel seu potencial toxicològic. Tot i ser tòxic com a contaminant atmosfèric, el metall no encaixa en el grup de substàncies que serveixen com a indicadors de la qualitat de l'aire i, per tant, no apareix als índexs publicats pel CETESB.

Segons una font científica, els contaminants perillosos com el plom, el benzè, el toluè, el xile i els materials orgànics policíclics (crom, cadmi) són poc freqüents a l'atmosfera i la seva aparició està més relacionada amb la proximitat de zones on hi ha processos productius que emeten aquestes substàncies.

El plom s'allibera al medi ambient a través de processos industrials, principalment en les activitats químiques, d'automoció, construcció i mineria. Els gasos industrials amb plom es transporten durant uns quants quilòmetres i, quan es sedimenten, poden contaminar l'aire, el sòl i l'aigua.

Als nuclis urbans, la contaminació per aquest metall pesat solia produir-se a causa dels vehicles que circulaven amb gasolina que contenia plom. El potencial de propagació de la substància a la gasolina era un radi de fins a 100 metres de distància, el que va fer necessària la introducció de gasolina sense plom, la qual cosa va reduir significativament els nivells de contaminant a l'atmosfera.

L'eliminació incorrecta dels dispositius electrònics és una de les maneres en què el metall es propaga més per naturalesa. Els elements més comuns que contenen plom són els monitors CRT i els llums fluorescents.

Efectes

La contaminació del medi ambient per plom perjudica la natura i l'ésser humà, ja que estem al capdamunt de la cadena i, quan mengem aliments contaminats, el plom es pot acumular al nostre cos.

Un estudi demostra que les partícules de plom s'inhalen com a material particulat i es dipositen als pulmons, tot i que també es poden adquirir a través del tub digestiu. A partir d'aleshores, quan s'absorbeixen, l'efecte acumulatiu fa que aquests dipòsits graduals també s'acumulin a les dents i els ossos i desencadenin malalties.

En afectar la sang, el plom pot causar anèmia, degeneració dels glòbuls vermells i interferir amb la producció d'hemoglobina. En el sistema nerviós, s'observa neuritis en adults i encefalopaties en nens.

Com evitar

El Decret estatal núm. 59113, de 23/04/2013, estableix valors per a l'emissió de plom, però el seu seguiment es realitza només en àrees específiques, a criteri de la Companyia de Tecnologia i Sanejament Bàsic de l'Estat de São Paulo (Cetesb), sent l'estàndard final, per a les mitjanes aritmètiques anuals, a l'estat de São Paulo, de 0,5 μg/m³ (micrograms per metre cúbic). Millorar el seguiment seria una de les maneres de controlar les emissions, a més d'una legislació més estricta per a les indústries, amb les mesures de descontaminació de gasos que assoleixin valors estàndard finals més baixos.

Una de les mesures ja adoptades va ser la introducció de la gasolina sense plom, però la gasolina d'aviació encara té el metall en la seva composició. Això afecta la salut de les persones que viuen a prop dels aeroports, especialment dels nens (més informació aquí). Però ja hi ha alternatives de combustible d'avions que redueixen la quantitat de gasolina d'aviació utilitzada o fins i tot la substitueixen completament.

Per veure més consells sobre com evitar el contacte amb metalls i productes que contenen plom i que estan presents a la nostra vida quotidiana, consulta l'article "Plom: aplicacions, riscos i prevenció".



$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found