Conèixer la producció de carn d'engreix

La tècnica del confinament va sorgir com una forma de transportar la venda d'animals durant els períodes de collita de productes agrícoles

confinament

La imatge redimensionada de Clark Young està disponible a Unsplash

El confinament d'animals és un sistema de cria que tanca els animals en gàbies, paddocks, corrals o parades, amb àrea de desplaçament limitat, pinso subministrat en un abeurador i aigua en una font d'aigua.

La tècnica de confinament va sorgir com una manera de vendre animals durant els períodes de collita dels productes agrícoles i la seva revenda en els períodes de temporada baixa. Més tard, es va començar a utilitzar el confinament per aprofitar residus o subproductes de les agroindústries.

Habitualment, el confinament es practica en èpoques de poca pluja -quan les pastures estan menys cobertes- o per engreixar l'animal amb més rapidesa, sent molt utilitzat en el sector boví.

Tanmateix, només representa el 5% de tota la producció ramadera al Brasil. Per a alguns activistes ecologistes, gràcies a Déu. Segons ells, el confinament animal afavoreix el patiment animal, en diferents intensitats, segons el tipus d'allotjament.

Per al veterinari i director tècnic del Fòrum Nacional de Protecció i Defensa dels Animals (FNPDA) "Contenir un animal pràcticament tota la vida en una gàbia minúscula on ni tan sols pot girar o caminar és una cosa extremadament cruel".

Tanmateix, alguns partidaris del confinament afirmen que el maltractament només és una realitat en estructures on els animals no tindrien espai per estirar-se o patirien l'acció dels animals dominants.

En el llenguatge regulador dels EUA, aquests llocs de cria s'anomenen Operació concentrada d'alimentació animal (CAFO). D'acord amb la Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) un Operació d'alimentació animal (AFO) es caracteritza per confinar els animals durant més de 45 dies en una zona sense vegetació. Els CAFO són ​​bàsicament grans AFO. L'agència mediambiental nord-americana divideix els CAFO en tres categories: petits, mitjans i grans, segons el nombre d'animals, el volum de fems produïts i els nivells de contaminació generats. El confinament considerat gran té almenys mil caps de bestiar o 30 mil pollastres. Aquests tipus de confinament estan subjectes a la supervisió del govern.

El confinament ha anat creixent al Brasil i és essencial per mantenir la competitivitat dels productors i el desenvolupament tecnològic de la ramaderia. Malgrat això, la ramaderia nacional ha de seguir basant-se en la pastura, ja que són abundants per les condicions climàtiques favorables i donen lloc a una carn més tova. Al Brasil, només entre el 15 i el 20% de l'augment de pes dels animals es produeix en confinament.

Pot ser cert que el confinament produeix carn més barata a curt termini, però els problemes ambientals a llarg termini són grans i innegables. El consum d'aigua és elevat i els residus tòxics contaminen l'aire i les fonts. Als EUA, el confinament produeix el doble de residus que la població humana.

Com en la pastura, en confinament, els antibiòtics ajuden a prevenir malalties estimulades per condicions adverses, a més d'afavorir el creixement dels animals. No obstant això, condueixen al desenvolupament de soques resistents i possiblement a la reducció de l'eficàcia dels antibiòtics utilitzats en humans, sent una amenaça global, segons l'estudi.

Un altre problema és la salut dels treballadors dels parcs d'engorjat. El medi ambient presenta alts nivells de partícules en suspensió a l'aire, amoníac i endotoxines alliberades pels bacteris, molt perjudicials per al sistema respiratori. També hi ha la possibilitat que el treballador contragui malalties contagioses transmeses pels animals als humans.

Per això, sempre que mengeu carn, intenteu esbrinar quin és l'origen i prioritzeu els de llocs respectuosos amb el medi ambient, alimentant els animals amb aliments saludables.



$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found