Què és la Política Nacional de Residus Sòlids (PNRS)?

La reducció de residus i residus, la logística inversa i la responsabilitat compartida són els focus del PNRS

Política Nacional de Residus Sòlids (PNRS)

La Política Nacional de Residus Sòlids (PNRS) és una llei (Llei nº 12.305/10) que organitza la manera de tractar els residus al país, exigint transparència en la gestió dels seus residus des del sector públic i privat.

L'augment constant del consum a les ciutats proporciona una gran generació de residus sòlids urbans. Aquest creixement no va acompanyat d'una eliminació adequada, que pot perjudicar el medi ambient i la salut humana en contaminar el sòl, les masses d'aigua i l'atmosfera. Es desaprofita un gran potencial, ja que molts objectes es podrien reciclar o reutilitzar, estalviant recursos naturals i financers i emissions de CO2, que desequilibren l'efecte hivernacle.

  • Què és l'efecte hivernacle?
  • Què són els gasos d'efecte hivernacle

L'any 2010 es va promulgar la Llei núm. 12.305 i es va instaurar la Política Nacional de Residus Sòlids, regulada pel Decret 7.404/10. El PNRS va ser una fita en el sector per tractar tots els residus sòlids (materials que es poden reciclar o reutilitzar), ja siguin domèstics, industrials, electrònics, entre d'altres; i també per tractar els residus (elements que no es poden reutilitzar), afavorint l'eliminació correcta de manera compartida.

  • Coneixeu la diferència entre residus i residus?

La Política Nacional de Residus Sòlids integra el poder públic, la iniciativa privada i la societat civil.

Metes

Hi ha 15 objectius al PNRS:

  1. Protecció de la salut pública i la qualitat ambiental;
  2. No generació, reducció, reutilització, reciclatge i tractament de residus sòlids, així com eliminació final ambientalment adequada dels residus;
  3. Fomentar l'adopció de patrons sostenibles de producció i consum de béns i serveis;
  4. Adopció, desenvolupament i millora de tecnologies netes com a forma de minimitzar els impactes ambientals;
  5. Reducció del volum i perill de residus perillosos;
  6. Foment de la indústria del reciclatge, amb l'objectiu de promoure l'ús de matèries primeres i inputs derivats de materials reciclables i reciclats;
  7. Gestió integrada de residus sòlids;
  8. Articulació entre els diferents àmbits del poder públic, i d'aquests amb el sector empresarial, amb vista a la cooperació tècnica i financera per a la gestió integrada dels residus sòlids;
  9. Formació tècnica continuada en l'àrea de residus sòlids;
  10. Regularitat, continuïtat, funcionalitat i universalització de la prestació dels serveis públics de neteja urbana i gestió de residus sòlids, amb l'adopció de mecanismes de gestió i econòmics que assegurin la recuperació dels costos dels serveis prestats, com a forma d'assegurar-ne la sostenibilitat operativa i financera. , observada la Llei núm. 11.445, de 2007;
  11. Prioritat, en la contractació i contractació pública, a:
    1. productes reciclats i reciclables;
    2. béns, serveis i obres que considerin criteris compatibles amb patrons de consum socialment i ambientalment sostenibles;
  12. Integració de col·lectors de materials reutilitzables i reciclables en actuacions que impliquen responsabilitat compartida pel cicle de vida dels productes;
  13. Estímul per a la implementació de l'avaluació del cicle de vida del producte;
  14. Fomentar el desenvolupament de sistemes de gestió ambiental i empresarial orientats a la millora dels processos productius i la reutilització de residus sòlids, inclosa la valorització i l'aprofitament energètic;
  15. Fomentar l'etiquetatge ambiental i el consum sostenible.

Instruments i elements destacats

I com es poden complir totes? Hi ha instruments que ofereix el PNRS, com incentius per a la recollida selectiva i el reciclatge, pràctiques d'educació sanitària i ambiental, incentius fiscals i logística inversa. Entre tot el que es va aprovar, destaquen dos punts:

Reducció de residus i fi d'abocadors

La Llei proposa la reducció de residus generats, per tal d'afavorir el reciclatge i la reutilització, tal com veurem en l'apartat següent.

  • 15 consells ràpids sobre com reutilitzar la brossa que no és brossa

Els residus, d'altra banda, s'han d'enviar a llocs adequats per minimitzar els danys ambientals i la salut humana. Això s'aconseguiria amb un dels objectius, que és "l'eliminació i recuperació d'abocadors, associats a la inclusió social i l'emancipació econòmica dels col·lectors de materials reutilitzables i reciclables". Així, els residus no s'eliminarien a l'aire lliure, sinó que es portarien als seus propis llocs que els podrien reutilitzar per a la producció de biogàs, per exemple.

  • L'aparició d'abocadors va lligada a la manca de recursos i d'educació
  • L'enquesta afirma que els abocadors costen milers de milions per a la salut i el medi ambient al Brasil

Responsabilitat compartida i logística inversa

Abans de la llei, quan un consumidor descartava un producte en un lloc inadequat, ningú sabia qui tenia la culpa. Amb la Política Nacional de Residus Sòlids, aquesta responsabilitat es reparteix entre els diferents participants de la cadena, ja que es determina la responsabilitat compartida del cicle de vida dels productes. L'anàlisi del cicle de vida d'un article comprèn tot el procés del producte, des de l'extracció de la matèria primera, la producció, el consum i l'eliminació final. La responsabilitat del producte recau en els comerciants, fabricants, importadors, distribuïdors, ciutadans i titulars de serveis de gestió de residus sòlids urbans en logística inversa.

Un dels mecanismes d'aquesta coresponsabilitat recau principalment en el sector privat, que ha de fer factible la logística inversa, especialment per a pesticides, cèl·lules i bateries, pneumàtics, olis lubricants, llums fluorescents i productes electrònics. Malgrat l'èmfasi en aquests articles més problemàtics en termes mediambientals, la llei determina que les mesures de logística inversa s'han d'estendre als productes venuts en envasos de plàstic, metàl·lics o de vidre, i a altres productes i envasos, tenint en compte, amb caràcter prioritari, el grau i el l'abast de l'impacte sobre la salut pública i el medi ambient dels residus generats. És a dir, les empreses haurien de preocupar-se per saber quina serà la destinació que l'usuari final va donar al seu producte després de consumir-se i oferir opcions per reutilitzar-lo en les seves cadenes de producció o per eliminar-lo correctament. L'usuari, en canvi, ha de retornar els paquets i productes a les empreses, que poden fer acords sectorials i condicions de compromís amb el govern per implementar mesures.

Problemes en l'execució i possible ampliació de termini

El PNRS va crear objectius importants per a l'extinció d'abocadors i va proposar instruments de planificació a nivell nacional, estatal, intermunicipal, microregional, intermunicipal, metropolità i municipal, establint també que les persones es preocupin pels seus plans de gestió de residus sòlids. Tanmateix, encara hi ha pocs ajustos, els abocadors encara existeixen, no tothom té un pla de gestió, entre d'altres. S'està analitzant un projecte de llei per una pròrroga del termini per substituir els abocadors per abocadors sanitaris fins al 2024.

La Política Nacional de Residus Sòlids és extensa i s'ocupa de moltes altres coses, com ara les ordres de prioritat per evitar la generació de residus, determina que algunes tecnologies es poden utilitzar per generar energia a partir de "residus", mostra les especificitats dels plans de gestió a cada nivell, etc. Consulteu íntegrament la llei núm. 12.305/10.



$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found